El tempo musical, malgrat ser mesurable en temps absolut, o ser percebut com a real durant una interpretació, està subjecte a una lògica autònoma i autosuficient, en virtut de la relativitat dels seus valors de durada. Una unitat de temps real es torna musical a partir del moment en què, intencionadament, ens sincronitzem amb un sistema relatiu de durades (ritme), entrant així en una dimensió “cíclica” que ens permet viure els diferents moments com a unitats repetides de “temps” present”.

Així, el tempo aplicat a la música estaria directament relacionat amb la freqüència dels batecs del cor humà; a l’Edat Mitjana era el tactus, la freqüència del pols, el que es prenia com a referència per establir aquest temps musical.

InTactvs neix de la trobada d’Efrén López, Miriam Encinas i Simona Gatto, tres músics provinents de diverses experiències artístiques que inclouen música antiga d’origen europeu a més de tradicions modals no europees. Compartint una forta passió per la música medieval, i en particular per l’Ars Nova italià, van decidir crear un projecte únic, en què el llenguatge, la instrumentació i les peculiaritats estilístiques del gènere s’interpreten amb matisos contemporanis, abraçant sons de les tradicions itàlica i ibèrica.

Els membres d’InTactvs han col·laborat amb les principals formacions de l’àmbit de la música antiga i modal d’Europa: Jordi Savall & Hespèrion XXI, Ross Daly & Labyrinth, Oni Wytars, L’Ham de Foc, Capella de Ministrers, Evo, Mos Azimans, Eloqventia o Theatrum Instrumentorum.

Ars Nova (del llatí “nova tècnica”) és el gènere que es va desenvolupar a mitjans del segle XIV de manera gairebé paral·lela a França i Itàlia, caracteritzat per un nou sistema de notació rítmica molt evolucionat respecte al dels segles anteriors. A Itàlia va florir a les corts de Verona, Milà i Florència, donant nova vida a formes literàries profanes ja existents com el madrigale, la ballata o la caccia. A l’Ars Nova la tècnica compositiva del conductus a dues veus es transforma, concentrant el cant a la veu superior, extremadament melismàtica, atorgant a la veu inferior el paper d’acompanyament.

InTactvs ofereix un espectacle que explora les diferents manifestacions de l’amor a la música italiana del segle XIV: des de la profunda devoció espiritual de les laude marianes contingudes als manuscrits de Cortona i Florència, a l’amor cortès de les balades de Francesco Landini o les composicions anònimes del Còdex Rossi. Completen aquest mosaic de reflexions al voltant de l’amor peces inspirades en el desconsol per l’absència de l’estimat incloses al Còdex Reina, o mostres de l’amor turmentat expressat per Antonello da Caserta. Adrecem el nostre repertori amb algunes de les danses instrumentals monòdiques més belles del Manuscrit de Londres, mostres del valor donat al virtuosisme interpretatiu a l’època.